Les màquines escurabutxaques funcionen així:
- Poses una moneda.
- Actives una palanca que la fa rodar.
- Obtens una recompensa intermitent variable (res, una mica, molt).
- Tornes a començar.
Un procés que vincula l'accionament d'una palanca amb una recompensa variable és un procés que maximitza l'addicció.
Alguns desenvolupadors de les xarxes socials més conegudes (facebook, twitter, instagram, youtube) han reconegut que funcionen amb aquest mateix principi:
- Invertir-hi temps és l'equivalent a posar-hi monedes.
- Totes tenen un mecanisme de "palanca" que genera resultats aleatoris (com ara el botó refresh, o l'acció "pull down" que refresca el feed).
- Totes produeixen recompenses intermitents variables (notícies, fotos, likes, comentaris, aprovació social, etc).
- Quan obres facebook estàs jugant a veure quines notificacions tens.
- Quan obres el mail estàs jugant a veure quins nous mails tens.
- Quan baixes cap avall a l'instagram estàs jugant a veure quina nova foto sortirà.
- Quan fas dreta/esquerra a apps de dating estàs jugant a veure si tens un match.
- Quan obres la pàgina de notificacions de qualsevol xarxa, estàs jugant a veure què hi ha.
- Quan obres un cofre a jocs com ara Clash Royale estàs jugant a veure què et toca.
Però no val (sempre) culpar-los a ells: és responsabilitat nostra perquè és el nostre temps.
És important aprendre a reconèixer quan una aplicació segueix el mecanisme d'addicció de "palanca + recompensa variable", per fugir-ne al màxim, o bé, si la utilitzem, saber quin perill comporta.
Salut!
Lluís